El meu esperit està com es veu a la imatge: ben clar i ben serè. Les meves cames es van recuperant tot fent bicicleta. Els meus peus tornen a tocar a terra. Ben aviat tornaran a sentir el tacte de les botes, el crepitar de les branques en passar i es doblegaran per accedir a rocams encara per descobrir.Ha arribat l'hora d'anar a Andorra.
1 comentari:
Celebro que vagis recuperant la normalitat. Ànims!...i endavant!!
Publica un comentari a l'entrada