diumenge, 11 de gener del 2009

El pas de l'ós

 

I cau un floc de neu d'un arbre.
Primer amb vol voluptuós i ferm,
després de forma lleugera
i finalment s'esvaeix de forma efímera
per caure sobre el mantell de neu
i desaparèixer entre el blanc.
També són efímeres les meves passes,
si bé són ara fermes i decidides
les fondrà el vent del capvespre
pentinant la sorra blanca i freda.
Posted by Picasa

Cap del Verd amb raquetes

 
 
 
 
Estrena de raquetes. Una d'iniciació. 800 m de pujada, 17,6 km i més de 6 hores sobre la neu.
Sortim de Gósol sense que faci ni fred ni calor (0 graus). Ja ho trobem tot blanc d'entrada amb un pam de neu. Es puja pel camí que va a Santa Margarida, senyalitzat com a GR 150. Si mireu el que vaig escriure a l'agost, és el mateix camí però cobert de neu.
Més amunt de l'ermita, ja esmorzats, es fa del tot necessari l'ús de les raquetes. Arribem al Coll de Mola i seguim pujant. Passem pel Portell de l'Ós i ve un tros planer (poc). S'arriba al coll del Pla de la Font, amb vistes generals al Pedraforca i Ensija tot el camí. Aquí enfonso el bastó per comprobar el gruix de neu. S'enfonsa tot sencer (1 metre) i la neu és verge i gens compactada.
Es careneja i es passa pel Prat Nabiral. Al final de tot, un tros planer però inacabale porta al cim del Cap del Verd (2288 m). Sort que fa sol i ens escalfa una mica.
Decidim baixar pel mateix camí, ara que ja tenim la traça feta i la neu comença a recular una mica.
El millor del dia ha estat al principi de tot. Mentre anàvem a Gósol hem vist com la lluna plena s'amagava darrera el Pedraforca per refugiar-se dels primers raigs de sol. El Pedra estava impecable, blanc de dalt a baix.
Posted by Picasa