Miravet - Benifallet (GR 99)

 
Aquesta sortida va començar amb sorpresa, ja que només els vocals sabien a on anàvem (i el xofer se suposa que també). Ens van decarregar entre Ginestar i Rasquera per agafar el pas de barca, per després anar a Miravet. Allà vam esmorzar.
 
Des de Miravet es pren el GR 99 o camí de l'Ebre, senyalitzat fa poc.El sender va arran de riu, sigui per cases, camps o boscos. En tot moment veiem el riu i gairebé olorem l'aigua, que corre al llindar del seu límit. Mirant enrere es veu el conjunt de Miravet i el seu castell.
L'únic pas que no és pista és el pas de Barrufemes, corriol que passa entre el riu i una gran roca. Després, una pista ens porta fins al pont del Llaguter, ja a l'entrada de Benifallet.
Més sorpreses; allà ens espera un dinar amb un menú exquisit. I després encara hem pogut comprar pastissets de cabell d'àngel i uns mega-préssecs boníssims.

Tarda ennuvolada

 

Serra de Busa

 Sortim del pont de Llinars en direcció sud, passant pel mirador dels presidents. Arribem a Sant Pere Graudescales, on esmorzem admirant la bellesa de l'indret.
Després el camí s'enfila de valent cap al pla de Busa, primer per un corriol amb grans vistes a la Vall de l'Aigua d'Ora i després per una pista. Aquí comencem a veure prats verds i florits. Reprimint les temptacions de jeure-hi i passar el dia estirats arribem a Sant Cristòfol de Busa, on dinem damunt d'una altra catifa verda. El cel està un xic tapat i evita que el sol ens cremi excessivament.

 Tornem a baix del pla de Busa i seguim veient prats verds i floretes boniques. Passant per una font i la casa de Vila arribem al mirador de la Creu, amb vistes al pantà de la Llosa del Cavall, Sant Llorenç de Morunys, Port del Comte, Serra del Verd, Pedraforca, etc...
Seguim i arribem a la presó del Capolatell, passant el pont metàl·lic que separa la roca aïllada de la resta de la serralada. La vista des d'aquí és tan "lletja" com la d'abans.
Tornem a la Vila i anem baixant pel mig dels prats, mentre ens sentim vaques i ens agafa rampa als dits de tant fer fotos.
Després baixem pel grau de l'Areny, corriol molt bonic que ens porta a les ermites de Sant Iscle i Santa Victòria, situades en un pla amb més prats verds, més floretes i més vistes de tot allò imaginable.
Seguim baixant i arribem finalment a les Cases de Posada, arran de carretera. Al fons el sol s'apaga il·luminant de refiló el santuari del Lord, mentre al pantà uns cavalls es remullen els peus. Amb sobredosi de bellesa i verd tornem cap a casa, al nostre fastigós Sabadell.