Caminada popular de Gósol

 

 
Participació massiva a la caminada popular de la vall de Gósol. Com que hi havia molta gent i un embús considerable a la sortida, decidim fer temps i anar esmorzar. Un cafetó i un tall de coca tant flonja i bona que me'n vaig quedar un metre sencer. Després la caminada.
Primera part: pujada entre verds prats, ombres molt fresques i vistes lluminoses a trenc d'alba. S'arriba al coll de Josa, on el mateix mossèn ens timbra el control. Hi ha uns préssecs boníssims.
Segona part: embús de transit a la baixada fins a Josa. A la part final coincideixen els que ja han esmorzat i tornen amb els que arriben i els que no saben ben bé on van. A Josa ens donen un entrepà de cansalada i vi fresc. Pujarem contents ara.
Tercera part: enorme soleia. Entre el camí que puja cap al pont de Cerneres i després cap a Cerneres, l'ampla pista que no té ni una ombra per casualitat i la combinació del vi amb la calor, arribem bastant suats i deshidratats a Cerneres.
Quarta part: pensavem que hauríem de pujar per un altre camí soleiat, però ens vam trobar enmig d'un torrent força agradable, amb aigua i amb passos qualificats com d'aventura. Molt agradable pujada fins a la font de Terrers. Més préssecs d'aquells tant bons.
D'allà baixem a Gósol i anem a dinar, que ja és hora. Abans ens proveïm de coca per a tota la setmana.

Separació

 

Tu eres A.
Jo era B.
No estava bé.

Coma de Vaca (annex)

 
 
Faltaven dues fotos per penjar. De fet, les tres primeres haurien d'anar al primer text i les tres següents al segon text. Però internet és així.

Coma de Vaca (2)

 
 
 
 
Segona part de la travessa. Sortim del refugi de Coma de Vaca enfilant-nos direcció est cap al coll de Tres Pics. A mida que anem pujant el sol comença a sortir i a dalt trobem uns cavalls enjogassats que també s'han llevat. A dalt del coll la vista és magnífica.
Pugem cap al Balandrau i a dalt la vista és magnífica, amb núvols i tot. Un cop tornem a baix el coll la vista és absolutament blanca i grisa i el vent fa olor de pluja. Fugim pista avall en direcció Tregurà, on el sol llueix esplèndidament. Des d'allà veiem tots els núvols acumulats sobre els cims que voíem fer. Sant Pere ens ha agafat mania.

Coma de Vaca (1)

 
 
 
Primera part de la travessa que pretenia passar per tots els cims entre el Bastiments i el Gra de Fajol, passant pel Freser, Pic de l'Infern, Balandrau, Fontlletera i Pastuira.
Sortim de la carretera de Vallter pujant cap al refugi d'Ulldeter, que passem ràpidament pujant cap al coll de la Marrana. Allà tombem cap al Bastiments, pujant amb tranquilitat, no fos cas que ens canséssim a la primera.
Des de dal del Bastiments ja veiem com uns nuvolets molt bonics i fotogènics (però gens esperançadors) comencen a créixer una mica massa. Baixem fins al coll de Malinfern i allà decidim passar dels altres pics i baixar ràpidament fins al refugi.
Quan arribem al camí de baix ens comença a plour, poca cosa. A un qurt d'hora del refugi ens pedrega, això ja fa més mal.
Arribem massa d'hora al refugi, però, des de la finestra, contemplem la impressionant pedregada que cau i imaginem on seríem ara si haguéssim anat als altres pics.
Al refugi també trobem el Pere, el pastor, que ens explica que ja està acostumat a aquest temps i que les vaques no es queixen.