Caminant entre ocres

Petjades d'una tardor que s'acaba.
  
  

El fruit de la terra

 

 

 

Prat de Comte - Coll de Moro

Etapa de la Ruta de la Pau. Comencem a Prat de Comte contemplant els negres núvols que sobrevolen els Ports de Beceit. Pugem alegres per un corriol que arriba a la carretera de Bot. Quan deixem la carretera per un caminet el que semblaven quatre gotetes ja en són vuit i ens toca abrigar-nos. Arribem a l'ermita de Sant Josep molls, veient ja Bot a baix i l'agulla de Bot al costat. Baixem fins a trobar la via verda, on ens para de ploure i surt el sol (i el vent que s'emporta els núvols i ens porta encostipats).
En un revolt de la via verda la deixem i anem cap al nord. Després d'un tros brut arribem a un tram planer, de camí ample, on el sol radiant ens mostra a banda i banda vinyes esgrogueïdes i oliveres cansades. Els núvols, ara vistos de lluny i en sec, fan formes gracioses a sobre de les muntanyes.
El camí s'acaba al poblat ibèric de Coll de Moro, poblat del qual només es pot veure una torre i gràcies.

Sagàs - Cal Rosal (GR 1)

 
 
La sortida comença a Sagàs, baixa a un torrent, puja un collet i arriba a Olvan.
Allà baixa a un altre torrent, torna a pujar fins a una granja molt gran, es troba amb un munt d'obres de carreteres i arriba a la carretera de Berga que ho talla tot. Passa per un pont a l'altre banda de la carretera i seguim per la carretera vella fins a Cal Rosal.
 
 Coses interessants de la sortida: la boira baixa matinal que ocupava tot el Lluçanès, els fruits de tardor plens de color, les gotes de rosada que feien visibles les teranyines, un ramat de tendres ovelletes que pasturaven per un prat, els colors dels arbres a la tardor i el mercat del bolet a Cal Rosal.

Santa Fe d'Organyà

Sortim d'Organyà en direcció nord-oest, passant per les últimes cases i les primeres granges. El camí arriba a la Borda i es fa més agradable, deixant a banda i banda enormes prats verds de la pluja acabada de caure i la flaire fresca de tardor.
Un cop es creua una petita carretera el camí és un sender que va fent dreceres per estalviar una pista. Els colors de la tardor s'obren davant dels nostres ulls i una estesa de bolets ens provoca les primeres parades.


El camí puja fins a coll Marí, on un altre corriol ens va enfilant sinuosament cap al prats de Santa Fe i un petit collet. Davant nostre s'aixeca el serrat del Ballador.
A dalt a Santa Fe ja no es veu res de tant que plou. Total que baixem de pressa pel mateix camí, deixant la resta del recorregut per un altre dia. I tal com es preveia, a punt d'arribar a baix altre vegada, el sol ens escarneix sortint rialler altre vegada.