14 de febrer

 

Sant Miquel de Montclar

  
Comencem la caminada a Les Piles de Gaià, i de seguida que deixem enrera l'últim carrer ja notem com el nostre pes augmenta considerablement sense haver menjat res. Tot el camí està ple de fang i no sembla que canvii al llarg del dia. Tot fent xip-xap arribem a Biure de Gaià, que a la part alta té algun edifici remarcable.
Allà el camí comença apujar per prats i sembrats, tots rogencs de la terra molla i encara sense gaire verd. Els arbres pelats romanen negres d'hivern, en conjunt amb l'ambient gris i la boira blanca.
El camí s'enfila cada cop més fins arribar a dalt, a Sant Miquel de Montclar. Des d'allà, seguint la carena s'arriba al cim.
  
La baixada, dreta al principi i fangosa per variar després ens porta a la riera de Biure, parcialment glaçada, on dinem.
Des d'allà s'arriba a Pontils, on sembla que avui només surten les vaques.
El camí després és una pista llarga que ens porta fins a Vallespinosa, sense més vista que els camps desoladors però misteriosos de l'hivern. El poblet està amagat i situat a la cara nord, però té el seu encant. I si més no, la seva font serveix per treure els kilos de fang de les botes.