Operació Família Nombrosa: dia 34

Això no funciona!
Avui ha sortit la femella del niu per esbroncar el mascle. Ho deu estar fent fatal. Li cal un manual urgent.

Mola de Colldejou i Miranda de Llaberia

 
Sortim de la Torre de Fontaubella, de davant de l'església en direcció sud. El camí es va enfilant sense pausa, creua camps, una carretera, un bosc, una tartera. Al final ens trobem al peu de la canal del Mig, que pugem ràpidament i arribem a dalt de la Mola de Colldejou. La vista és millorable, ja que un fil tel de núvols impedeix veure-ho tot. Arribem al castell i a sota es veu el poble de Colldejou i al fons la mar i la costa Daurada. Al nord s'aixeca el Montsant.
 
Baixem pel portell de les Processons fins al Coll de Guix. Com que no en tenim prou pugem per la drecera d'en Ramon fins a la Miranda de Llaberia (un camí força directe). Allà dalt l'observatori ens fa ombra per dinar i veiem al fons la conca de l'Ebre. Abans de baixar passem per la creu de l'Estavell, al costat de la punta dels Frares.
 
 
Per baixar seguim la cinglera i voltem el Cavall Bernat fins a trobar un lloc mitjanament baixable, que no sigui un estimbat, vaja. Un cap a mitja alçada, flanquegem la serra fins a tocar la carretera, ja davant de Colldejou. Cansats i morts de son (a qui se li ocurreix canviar l'hora en dia d'excursió?) anem cap al Casal del Poble a refer-nos.

Torà - Castellfollit de Riubregós

 
 
 
Sortim de Torà, després de fer un recorregut pel bonic poble. Enfilem el camí cap al castell de l'Aguda i l'ermita de Sant Salvador. Des d'aquí es domina la plana de la Segarra. Baixem fins a una carretera i visitem l'església de Sant Miquel de Fontanet, amb un porxo molt bonic. D'allà ens enfilem fins a Figuerola, on hi ha una ermita i una casa enfilada sobre un rocam. Aquí veiem els primers arbres florits.
El camí puja una mica més fins a Claret i d'allà baixem a Cellers, llogaret molt tranquil i bonic.
Creuant el torrent de Cellers anem fins a les Feixes i pugem cap a Can Tonic, on dinem sota uns roures incipients. El cel està gris però es nota la mica de sol que fa.
Arribats a la granja de la Martina el camí fa un parell de pujades fins a veure a sota el poble de Castellfollit de Riubregós. A sobre el poble destaca la torre del castell.

Ja ha arribat la primavera

 

 

Operació Família Nombrosa: dia 24

La cosa està massa tranquil·la. El mascle volta avorrit i desesperat per la gàbia, mentre la femella no surt de dins. De tant en tant, treu el cap, surt un moment, beu aigua, es treu el pobre mascle de sobre i torna cap a dins. Porten uns quants dies així.

Operació Família Nombrosa: dia 14

 La femella fa dies que no surt del niu. He preguntat al mascle què havien fet i m'ha dit: "Bé... un és heterosexual i... tot el dia amb una femella al niu... que no sóc de pedra...".
No ha estat massa explícit en els detalls. D'aquí a uns dies sabré la veritat de tot el tema. De moment, tinc unes imatges en exclusiva, enganxats 'in fraganti'. Nens, no mireu.
 

Im Schnee versteckt

 
 
 
 
Imatges d'avui a Sabadell.

Operació Família Nombrosa: dia 11

 

He arribat a casa i m'he trobat el mascle molt feliç cantant i la femella a dins el niu. Es sent un soroll com si fes rodolar alguna cosa (un OU??). Aquí m'he perdut alguna cosa que no em volen dir.

Operació Família Nombrosa: dia 7

Tendresa. Escenes romàntiques.

 

 

Serra del Corredor

 
 
 
Sortim de Vallgorguina caminant, no corrent com ho fan uns altres. Tot i ser febrer el temps és completament primaveral. Es segueix un bon tros el GR 92 fins a trobar el sender local que porta al dolmen de Pedra Gentil, massa ben posat al capdamunt d'un turonet. D'allà anem a la propera església de Santa Eulàlia de Tapioles, enrunada. Ara es tapa el sol i es nota.
Tornem al GR 92 i pugem cap a la casa del Trull, a dalt la carena. Aquí comença a bufar el vent, però torna a sortir el sol. El bosc està netejat i hi ha moltes alzines sureres. Tot carenejant per una ampla pista s'arriba al santuari del Corredor, que està si fa no fa com estava quan hi venia de petit. Tot baixant per una pista trobem molts signes de vida intel·ligent: ciclistes, motoristes, quads, tot terrenys, Audis i BMWs, aparcaments, abocadors de brossa, clubs d'hípica, dominguers professionals...
Ens desviem cap a Can Ferrerons per veure una alzina d'aquelles que no t'hi caben als ulls. A més aquesta té dos troncs.
D'allà es passa per una font i es travessen prats enormement verds fins arribar a la urbanització del Far, on una filera de cotxes ens donen la benvinguda ompint-nos els pulmons de pols.