31

 

A Maçaners omplo aigua tot content
Sembla que ja es va acabant l'estiu
El cotxe es queixa, li falta aliment
L'aire del Pedraforca em manté viu


De mica en mica va tornant la gent

Puigmal i olla de Núria

 
 
 
Sortim ben d'hora per agafar el cremallera dels 'excursionistes', el primer que puja a Núria. Encara no han obert ni el bar. Comencem a pujar el Puigmal, però en lloc de passar arran de riu, pugem pel bosc de Sant Gil. Al final els dos camins es troben a la Coma de l'Embut. La part final és dreta i pedregosa, tot i que hi ha suïcides que la baixen en bicicleta. Arribem a dalt del Puigmal, ple de gent com sempre. Veiem que pel sud hi ha boires i s'apropen.
En lloc de baixar, anem carenejant en direcció nord, passant pel Pic Petit de Segre i el coll d'Err. A l'esquerra deixem el Puigmal de Llo. Seguint la carena (que no vol dir que tot sigui pla) pugem al Pic del Segre. La boira comença a entrar a la vall de Núria.
El camí baixa un bon tros fins al coll de Finestrelles, comencem a tenir gana. Ara ve una forta pujada fins al Pic de Finestrelles, que de propina té una part final d'"agradable" tartera. Ara ja toca dinar, tenim la boira a tocar. De fet el vent del nord impedeix que la boira ens envolti i fa que giri sobre si mateixa, fent remolins i pujant cap amunt. Els voltors volen sobre nostre, per si de cas.
Baixem fins al coll d'Eina, per on passa un sender transfronterer. D'allà surt un camí molt agradable de transitar que baixa fins a Núria altra vegada. El cremallera ens porta altre cop al cotxe. Algun graciós insinua que podríem baixar a peu, total només hem caminat 6 hores i mitja.

Ein Bärchen in Berlin (5)

 
 
 
Vaig a Postdamer Platz a veure la Festhalle on fan la Berlinale. És un multicines normal i corrent que té a dalt una sala de congressos. L'edifici és com tots els del voltant: vidre i metall.
Després vaig a veure l'arxiu de la Bauhaus. Ara està buit i en obres, tot i així hi ha gent que paga per veure les parets buides. Tot és molt funcional.
Per acabar-ho de rematar vaig a Kurfürstendamm al Europa Center a comprar coses (poques, que són molt cares).
Incís: aquí el reciclatge no funciona amb contenidors, sinó que en retornar un envàs et tornen els diners. De manera que els pidolaires van pel metro i l'aeroport recollint ampolles de plàstic. Cada una pot valdre entre 15 i 25 centims.
Ara torno a ser a l'aeroport.
A Berlin encara fa sol. München està tapat.

Ein Bärchen in Berlin (4)

 
 
 
 
Especial intensiu Museuminsel.
Pergamon Museum: l'altar de Pergamon està aquí, sencer, és enorme. Llàstima que l'han robat. També hi ha mig poble romà de Milet, amb la porta del mercat. Al darrera hi ha sencera la porta d'Ishtar, de Babilònia, amb part dels seus murs blaus. La porta fa el doble d'alçada que la romana. A part d'això, tenen pedres basàltiques amb escriptura cuneiforme de Zincirli, cadires de pedra assiries i escultures, la cambra d'un palau assiri, vigilat per lleons barbuts i alats, una banyera assuria, relleus de Nínive, relleus de palaus de Susa i Persepolis. Hi ha una col·lecció temporal de Deus grecs i Dionissos. Hi ha una estàtua d'Antinoo i bustos de filòsofs.
Alte Nationalgalerie: m'agrada tot, però sobretot K. F. Schinkel, J. P. Hasenclerer, C. D. Friedrich (una sala sencera), T. F. Hildebrandt, A. Böcklin, E. Manet, P. Cézanne, Wilhelm Leibl, Max Liebermann, Franz von Lenbach, Adolf Menzel i Giovanni Segantini. Visita obligada.
Altes museum: com que el museu egipci està en obres, tenen la Nefertiti aquí. A part hi ha una col·lecció d'orfebreria, eines i pedretes de Creta i Mikonos. Estàtues de tots els déus grecs. A dalt hi ha una exposició temporal sobre Alexander von Humbholdt, la seva tasca i el seu futur museu. Hi ha moltíssim material etnogràfic i dels seus viatges.
La Neue Galerie està en obres fins l'octubre. Mala sort.
DDR Museum: no està a l'illa, però al costat mateix. Molt catxondo. Veus exposat on i com vivien a la feliç DDR.
Després vaig a Alexander Platz, que és una plaça enorme feta una merda i envoltada de botigues. Vaig a sopar al Tiergarten, al Hooters, un lloc que sempre està ple (perquè les cambreres van lleugeretes de roba i ballen).

Ein Bärchen in Berlin (3)

 
 
 
 
Pujo a la Fernsehturm (torre de la televisió): es veu tot Berlin i més. No es distingeix gaire cosa, de fet es veu tot pla. Això si, els edificis de l'est són tots fets del mateix patró.
Passo caminant per l'illa dels museus. La grandiositat dels edificis és espectacular, et fa petit. Però ho deixo per l'endemà, ja faré un intensiu. Baixo pel passeig Unter den Linden, ple d'edificis senyorials i antics, com l'Òpera, la Neue Wage i la universitat Humbholdt. Al Gugenheim fan una exposició d'art abstracte i, com que és dilluns, gratuïta. Hi ha quadres de Josef Albers, Schütte, Palermo, Klee, Mondrian... més Bauhaus.
Tot creuant mil tendes de souvenirs arribo a Brandenburger Tor de dia. Vaig al Reichstag per pujar a la cúpula, però hi ha una cua de 100 metres que no es mou. Passo.
Baixo a Mehringam i menjo en un italià (he hagut de soportar la Macarena i la Bomba en versió italiana!). Després entro al Schwulesmuseum. Molt interessant (també deixen entrar la gent 'normal'). Passo un moment a fer la foto al Checkpoint Charlie ple de turistes i vaig directe a la ...
Berlinische Galerie: museum del summum de lo modern. Hi ha una exposició temporal sobre el temps i l'art. Molt moderna, amb quadres blancs i negres, audiovisuals, performances (sense ous! imperdonable). Hi ha una exposició del Klaus Staeck, que fa fotografia i murals provocatius en contra dels nazis, els comunistes, el consumisme i contra tot. Contenen missatges tant provocadors com "Bibliotheken sind eine gefährliche Brutstätte des Geistes", "Mitbürger! Lesen macht dumm und Gewahlttätig", "Vorsicht, Kunst!", "Fernsehen macht frei", "Ich sehe fer, also bin ich", "Computerrepublik Deutschland". A dalt hi ha altres pintors que no em diuen res.
Al vespre vaig a fer una visita obligada a la tomba de Bertolt Brecht, l'escriptor alemany que més m'agrada juntament amb Wilhelm Busch. També vaig a la plaça que duu el seu nom, davant del teatre Berliner Ensemble.

Ein Bärchen in Berlin (2)

 
 
 
 
Agafo el metro ben d'hora i començo la marató de museus. Només diré el que més em va agradar de cada un, si haig de dir tot el que hi havia, d'aquí a un mes encara estaria escrivint!
Gemäldegalerie: situada al Kulturforum. Hi ha pintures de Albrecht Dürer, Lucas Cranach el vell, Roger van der Weyden, Hyeronynus Bosch, Rembrandt, Vermeer, Canaletto, F. Guardi, George de la Tour i Luca Giordano.
Kupferstichkabinett: al costat de l'altre. Aquí, a part d'una exposició molt didàctica sobre què és el dibuix i quins tipus i tècniques hi ha, hi ha dibuixos de Caspar David Friedrich, Picasso, Klee, Dürer (el retrat de sa mare és per tot arreu), Emil Nolde.
Dino al Kulturforum fent fora unes vespes que em volien fotre el menjar.
La Neue Nationalgalerie està molt bé de fora. L'edifici és del Mies (si, aquí mitja ciutat és Bauhaus).De dins l'exposició deu estar molt bé quan l'acabin. Ara com ara només n'hi ha mitja, però l'entrada te la claven sencera.
Passo pel Sony Center a Postdamer Platz. Allà fan jocs d'atletisme per a nens, per fomentar l'esport.
Després de reposar, passejo pel Moabitgarten i el Tiergarten. Es respira pau i silenci. És un bon refugi de la ciutat, i el diumenge està ple.
Després vaig a l'Olympiastadion, just quan s'acaba el mundial d'atletisme. A fora hi ha parades de tots els esponsors, de l'europeu de Barcelona 2010 i de les olimpiades de Madrid 2016. Venen merchandising del mundial, però em decepciono molt: no queden Berlinos!
Baixo a Kurfürstendamm i sopo al Tiergarten, en una terrasseta, bevent una Veltins.

Ein Bärchen in Berlin (1)

 
 
 
 
A München plou. A Berlin no.
L'hotel està al costat del riu Spree. Hi ha un menjador amb terrassa que dóna al riu. Menjo una sopa de Pfifferlinge amb mandonguilles.
A la tarda surto passejant. Passo per la Bachstrasse i la Haydnstrasse. Creuo una part del Tiergarten. És un bosc amb camins empedrats, amb alguns Biergartens pel mig. Arribo a Zoologisches Garten. Veig l'església Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche vella i nova, no s'assemblen en res. Passejo per Kurfürstendamm ple de botigues pijes de marques (res que no hi hagi a tot arreu: H&M, Zara, Mango, Tommy Hilfrilglinfler...). Passo per Fuggerstrasse a veure el que hi ha.
Agafo el metro fins a Postdamerplatz. Trobo reliquies del mur (commemoren que fa 20 anys que el van tirar a terra i encara venen relíquies 'de les autèntiques'), plenes de graffitis i xiclets enganxats. Passo pel memorial de l'holocaust jueu, el dels blocs de ciment.
Arribo ja de nit a Brandenburger Tor, il·luminada i espectacular. Hi ha un xou muntat de l'atletisme i milers de paradetes de menjar (han de ser salxitxes!) i souvenirs. Retransmeten les proves en directe per una pantalla gegant. Em sembla que ha guanyat una alemanya, ja que tots criden molt. Tornant a l'hotel, passo per Sigessäule, l'estàtua aquella tan famosa.

Baixada del Pedraforca: oda d'odi profund a la tartera

 

El Sol
bé hi era,
mentre baixava
cremava al darrera.
Per la sorra lliscava
i m'aixecava fet una fera,
ple de nafres i esgarrapades,
enganyat per una inestable pedra,
per una baixada plena de fines trampes.
Oh, com odio caminar per la puta tartera!

Pujada al Pedraforca

 
 
 
 
Pujada per la ruta típica, tant típica que està plena a tota hora. Tot i ser una ascensió dura i amb certa dificultat, encara hi ha inconscients que hi van amb bota baixa o sandàlies!
Es surt del Mirador del Gresolet i en un quart s'arriba al refugi Lluís Estasen. Allà hi ha una cruïlla de camins i agafem el de la dreta, senyalitzat com a PR, que porta al Coll del Verdet. Pel camí es veuen unes quantes esllavissades bastant recents. El camí primer puja, després puja més i acaba pujant molt més. S'arriba treient la llengua al Coll del Verdet.
Després ve la part de grimpada que, si en saps, és molt divertida. Si no en saps, et fas un tip de patir, sobretot si tens vertigen i mires avall. Abans d'arribar al cim es passen tres petits cims que es crestegen. A dalt de tot hi ha un parell de senyeres, una placa i poca cosa més. Ah si, una vista fantàstica, que no és poc.
Després d'un petit descens s'arriba a l'enforcadura. I aquí comença la tartera (veure text a part)...
En acabar la tartera (quan hi ets no ho sembla, però si, té un final) es passeja pel bosc fins al refugi altre cop. Si tens sort i arribes a l'hora de dinar encara t'hi pots quedar. D'aquí es torna a l'inici.
Sort en vem tenir de que es va posar núvol i va caure alguna gota a la baixada. Fer-ho amb sol és mortal.

L'ós d'Arties

 

Ajagut sobre un clap d'herba cremada,
al costat d'una poma que no ha vist
hi ha el cos de la bèstia derrotada.
La fera dolguda. L'ós està trist.

Cansat d'esperar alguna cosa nova
aixeca el morro, li sembla que ha vist
moviments estranys darrera la cova.
Són turistes. Ell, el centre del circ.

Resignat i amb la dignitat perduda
enyora el company que havia tingut.
exercien d'ós i jugaven fins

que la llum del dia era vençuda.
La mort del seu company molt li ha dolgut.
Va morir la part d'ós que duia a dins.

Caminada per Aigüestortes

 
 
 
 
Típica caminada de vacances. Tan típica que per agafar els taxis cap al planell d'Aigüestortes hi ha cues de més de mitja hora.
Des del planell es va remuntant el riu de Sant Nicolau passant per la zona pròpiament dita d'Aigüestortes, ja que el riu surt de mare i ocupa tot el pla, fent camins tortuosos. El camí puja poc (200 m) i més o menys hi ha una hora i poc fins al refugi. Des d'allà es pot seguir pujant uns cinc minuts fins a l'Estany Llong, on hi ha uns prats verds envaïts de crius amb els respectius pares. Al darrera també hi ha unes quantes vaques per fer bonic.
Com que la pujada fins a l'estany i la baixada la fa tothom i encara no en tenim prou, renunciem al taxi de baixada i seguim a peu. Això ens permet passar per la cascada del Sant Esperit, l'Estany de la Llebreta (ple de siscall i joncs) i un caminet molt agradable que va baixant fins l'aparcament. Tot plegat un parell d'hores de baixada.
Els últims deu minuts es passa per una zona on el riu torna a embogir i ofereix racons lluminosos on l'aigua pinta les pedres de colors vius i brogits celestials.