Pujada per la ruta típica, tant típica que està plena a tota hora. Tot i ser una ascensió dura i amb certa dificultat, encara hi ha inconscients que hi van amb bota baixa o sandàlies!
Es surt del Mirador del Gresolet i en un quart s'arriba al refugi Lluís Estasen. Allà hi ha una cruïlla de camins i agafem el de la dreta, senyalitzat com a PR, que porta al Coll del Verdet. Pel camí es veuen unes quantes esllavissades bastant recents. El camí primer puja, després puja més i acaba pujant molt més. S'arriba treient la llengua al Coll del Verdet.
Després ve la part de grimpada que, si en saps, és molt divertida. Si no en saps, et fas un tip de patir, sobretot si tens vertigen i mires avall. Abans d'arribar al cim es passen tres petits cims que es crestegen. A dalt de tot hi ha un parell de senyeres, una placa i poca cosa més. Ah si, una vista fantàstica, que no és poc.
Després d'un petit descens s'arriba a l'enforcadura. I aquí comença la tartera (veure text a part)...
En acabar la tartera (quan hi ets no ho sembla, però si, té un final) es passeja pel bosc fins al refugi altre cop. Si tens sort i arribes a l'hora de dinar encara t'hi pots quedar. D'aquí es torna a l'inici.
Sort en vem tenir de que es va posar núvol i va caure alguna gota a la baixada. Fer-ho amb sol és mortal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada