Sortim de Banyoles del Parc de la Draga. L'estany està cobert d'una fina bruma matinal, però els malvats dels vocals ens fan començar a caminar sense poder veure-la.
Arribem al mirador de Sant Martirià, des d'on es veu l'estany i Rocacorba al fons. Ara ja no hi ha aquella boira d'abans i per tant ens dediquem a esmorzar.
El camí passa prop de carreteres i arribem a Usall, on hi ha una església romànica de les que fan goig. El sol d'hivern escalfa una mica i dóna un toc ocre a tots els camps, ara erms. Les fulles que resten als roures es resisteixen a caure, rebelant-se amb la seva grogor. I al fons la vall de Núria es resisteix a quedar-se blanca del tot. Si no s'espavila a nevar, no podrem fer raquetes!
S'arriba a Serinyà. L'església de la fotografia només l'han vist els últims, ja que els primers anaven tant ràpids que no la van trobar. I al costat hi havia un bar de poble on vam fer un cafè calent. Elis,elis.
Després el camí, sense deixar de ser fàcilment trepitjable, s'enfila una mica per passar a la Garrotxa. Ja veiem la Mare de Déu del Mont al davant i Besalú a baix. Arribem a Besalú cap a la una, possiblement rècord del GR 1. Tenim un munt de temps per veure la vila, fer inútils fotos al pont aquest com fan tots els turistes i tastar algun menú turístic-medieval (com un menú normal però més car).
