Les Agulles de Montserrat

  
Sortim de Can Massana pel GR 172, encarant-nos cap a la Roca Foradada. Un cop passat el Coll de Guirló ens desviem al sudest pel camí que s'enfila cap a les Agulles de Montserrat. Quan sembla que no podrem passar aquesta paret de roca, s'obre una escletxa i amb una grimpadeta ens enfilem a la Portella. Des d'allà planegem fins al refugi Vicens Barbé.
 
 
Un cop allà, enlloc de seguir cap al Pas dels Prínceps, anem remuntant la Canal Ampla, fins arribar a l'agulla Barbé. La voltem i ens enfilem com podem arran de roques fins al Morro Pla i la Nina. El camí segueix, però per avui ja n'hi ha prou d'esgarrapar-se per aquests camins i fa massa calor. Per ser una matinal ja hem vist prou roques de prop i hem pogut gaudir de les seves curioses formes.

La vall del Madriu

  
A sobre dels centres comercials de Les Escaldes comença un camí que s'endinsa per la vall del Madriu, patrimoni mundial. Ja des del començament, el terra empedrat i les restes de bordes ens indiquen que aquesta vall va estar plena d'activitat humana, abans de ser patrimoni senderista. La fressa del riu ens acompanya en tot moment i, arreserats sota un arbre, notem la fresca que ve de l'aigua i alleugerem la calor que ja se'ns llença a sobre.
  
El camí segueix diversos trams del GR 7 i el GR 11. A mida que va pujant, la diversitat vegetal (i animal) que es troba és cada cop més sorprenent. En passar per Ramió es veuen les bordes i un pou al costat del camí.
Arribem al pla del refugi de Fontverd i notem la necessitat de jeure a l'herba i quedar-nos a dinar en aquell prat. Al refugi hi ha una font molt útil i uns bancs que van molt bé, tot i que seiem al ras.
Tot baixant no ens podem resistir de remullar-nos al riu Madriu, en un petit gorg a l'ombra, sense presses.