Sortim de Ponts amb un fred que pela i amb un cafè calentó a l'estómac. Pugem a Sant Pere de Ponts, amb el seu característic campanar octogonal. Parem molt poc (no em deixen ni acabar el dibuix) perquè hi ha uns núvols que volen deixar aigua.
El camí baixa fins a tocar el nou canal Segarra-Garrigues. Puja fins a la casa del Castellar, que tal com està ara impressiona pensar com deuria ser quan hi havia vida. Poc més enllà hi ha l'ermita de Santa Maria.
Arribem a una pista/carretera (fa dos anys encara era pista), que seguim cap amunt. S'arriba a Santa Perpètua de l'Aguda, ermita amb zona de picnic endosada.
Després d'una pujadeta arribem a Sant Miquel de Valldàries amb el seu cementiri. A sobre hi ha el castell de l'Aguda, que té bona vista sobre el rodal, tot i que en queden poques parets dretes.
Anem baixant, ja plovent, patint una pluja fina d'aquella que sembla que plogui poc, però que et va deixant xopa la roba i la motxilla, i t'entela les ulleres i et toca els ...
Arribem a Vilanova de l'Aguda i la pluja fina ja és una pluja decent, de les que no et deixen ni dinar tranquil. Total, que tornem a Ponts a dinar sota cobert.
