Fleurs

 

 

Colldejou - Capçanes (GR 7)

 
 
 
Es surt de Colldejou en direcció al Coll de Guix, a tocar de la Mola de Colldejou. La Mola, des de baix, em recorda al mont Saint Victoire, el que pintava Cezanne.
Des del coll es puja per un camí de fort pendent - però que resulta agradable - fins al portell de Llaberia, tallat enmig de la roca i amb esplèndides vistes.
Es va baixant fins al poble de Llaberia. Es segueix baixant per abruptes estimbats que ofereixen petits corriols impossibles, però que permeten arribar a baix sense despenjar-se.
Un cop arribats al riu ens separem del GR i seguim per un PR cap a la Fou i el Mascollet. Allà, un parell de bonhomes ens ofereixen el ja tradicional "vermut de la República", una mica tard (era el dia 14) però molt cel·lebrat pels famolencs senderistes.
Des d'aquí el camí passa pel bonic racó del Sendal per arribar a Capçanes. Els núvols han aguantat tot el dia sense rajar, bé.

Passejada per l'Obac

 
 
 
Passejada matinal per la serra de l'Obac. Havíem d'anar a Tuixent, però el mal temps ens ha fet desistir.
El recorregut: Alsina del Salari, font dels Traginers, graons de Mura, Coll de Boix, Alsina del vent, coma d'en Vila, cami ral, puig Andreu, sot de l'Infern, coll del Mal Pas, era dels Enrics, pins cargolats, coll de Boix, graons de Mura i alsina del Salari. En total 13,6 km i 4:05 hores efectives.
El temps: comencem abrigats a l'obaga, després va fer molta calor i al final vam baixar corrent perseguits per la calamarsa.
La natura: totalment verda, humida i escandalosament florida. Als manats de farigola no hi cabia ni una flor més i el romaní i la ginesta estaven igual.

Hivernació

 

Taques grises amaguen el blanc
lluminós d'un cel somnolent,
el sol - n'hi ha? - no gosa sortir.
La boira passa a ritme tranquil
i lent, tot fregant les rouredes,
desvetllant en els conreus i prats
el seu verd més intens.
Les muntanyes avui són absents;
hivernen, tot esperant dies millors.
Avui tot és silenci i grisor.
Algun ocell piula esgargamellant-se
reclamant que ja és primavera,
però el temps no sembla fer-li cas.

Minimalisme

 El blanc de la neu.
 El blau del cel.
 Els colors del silenci.
No cal res més.

Raquetes a Vallter

 
 
 
Despedida de les raquetes fins l'hivern que ve.
La nevada dels últims dies ha deixat un mantell nival perfecte, que és agradable de caminar-hi, de tocar-lo i de veure'l. La caminada en si sortia del refugi de Pastuira, a Vallter. Es puja seguint el riu fins a tocar del Gra de Fajol. Es voreja per sota del Coll de la Marrana fins a dalt de les pistes d'esquí. Es baixa pel refugi vell fins a la sortida.
El fred i les boires de primera hora van donar pas al sol, que ens va escalfar força i ens va torrar una mica. Molt bon dia per anar al Pirineu.

Fórnols - La Seu d'Urgell pel GR 150

 
 
 Bé, això és el que volíem fer i no vam poder, per la nevada inoportuna que va caure. Ja és la segona vegada que la canviem.
En lloc d'això, vàrem sortir de la Seu d'Urgell per un sender nou, que segueix l'antic traçat del GR 7, i puja fins a la Collada. D'allà baixa a la riera i puja fins a la Bastida d'Hortons. Un cop al poble vam deixar el PR i vam anar pista amunt fins trobar l'actual GR 7 (i 150).
La baixada la vam fer pel GR passant pel turó de Porredon. L'últim tram és pla i recorre la plana de la Seu fins creuar el Segre.
Encara ens va sortir prou bé, ja que cap al migdia va sortir el sol i ens va escalfar una mica. A dalt de la muntanya es veia la línia que marcava on començava la neu.