Operació Família Nombrosa: dia 1

 

No semblen gaire disposats a anar per feina. De moment fan obres: han obert la tapa, treuen i posen coses a dintre, roseguen la fusta, s'hi caguen, ...

Operació Família nombrosa: dia 0

 
Un cop oberta la gàbia han vist el niu i els ha agradat. Ara ja el tenen a dintre i la femella hi va entrant per temptejar el terreny.

Operació Família Nombrosa: preliminars

 

Doncs de moment els he posat el niu al costat de la gàbia, per tal que s'acostumin.
L'objectiu és que criïn i així serem família nombrosa (i podré demanar descomptes i subvencions, oi?).

Oix - Sant Pau de Segúries (GR 1)

 
 
 
Sortim d'Oix, ja amb la boira a sobre, intentant persuadir-nos de caminar. El primer tros és planer, seguint la riera i passant per la casa del Forn. Un cop passada la riera comença la primera pujada.
Es passa per la casa de Cal Quic i es segueix per la pista fins al coll de Toralles. Abans d'arribar a les cases i passada la granja de cavalls es pren un corriol a la dreta que puja més, fins la carena. Ara cauen quatre gotes perquè el cel vol veure de quin color tenim les capelines.
Amb el terra moll la baixada a l'Hostal de la Vall del Bac és relliscosa, però arribem a baix i s'agafa un corriol per fer la segona pujada. Aquesta és forta al principi però dura menys.
S'arriba a la casa de Llongarriu i es pren una llarga pista durant moooolt de temps.
Un cop s'arriba a la casa del Coll, el camí baixa i es passa per uns camps, i el camí desapareix, i es passa la riera de la Vall del Bac a gual (sort que hi ha poca aigua).
I comença la tercera pujada. Només veure-la, ja es comprèn com serà de dur arribar. Un fort pendent fins a una carretera (fa anys era una pista). Llavors vint minuts d'asfalt porten a la casa del Mas de l'Om, on ara hi ha un restaurant. Es passen uns camps i un corriol et fa pujar per un pendent que t'acaba les poques forces que et queden. S'arriba a la carretera (si no t'has quedat ofegat a mitja pujada) i encara queda un quilòmetre de pujada asfaltada fins la casa del Mariner. I llavors s'ha de baixar fins a Sant Pau de Segúries. En fi, una matinal de més de cinc hores. Arribem a dinar a les quatre, no comento en quin estat.

Sant Miquel de Solterra

 

 
Sortim de Sant Hilari Sacalm amb un fred important, però suportable. El camí està asfaltat una bona estona, més endavant és una ampla pista que va al Sobirà. El cel està tapat de color neu i només unes petites escletxes deixen escapar quatre raigs de sol que es fan agrair.
Quan es deixa la pista es baixa cap a un torrent, després del qual es torna a trobar una altra pista que puja. Trobem varis vivers d'avets, pobres, que acabaran la seva existència efímera en un contenidor de reciclatge, prèvia tortura amb ornaments i llumetes.
Arribats al coll de Llevanyes prenem el camí de l'esquerra que va pujant, primer per una pista (noch mal!) i finalment per un entretingut corriol. A dalt de Sant Miquel hi trobem la creu amb les lògiques formigues. El que no trobem és vista, ja que la boira nevadora ho està envaint tot i passem fred.
En baixar es retroba la pista (si, la mateixa encara!) que no para de baixar fins a Osor, passant per tres masies entre abandonades i ocupades (no queda clar). Durant la baixada i coincidint amb el dinar comença a nevar, però els flocs que cauen són rodons i contundents, com boletes de poliestirè expandit (porexpan per als no-químics) que s'enganxen a la roba. A baix encara neva més fort. El temps ens està fent fora.