dilluns, 29 de setembre del 2008

GR 150: Montellà - Querforadat

 
 
 
 L'etapa comença pujant entre els prats i humides pinedes de la banda obaga, tot veient la paret nord del Cadí iluminada pels primers raigs de sol. Es passa per Sant Bartomeu, que no té ermita ni res. Després es baixa fins al santuari de Bastanist, per un corriol molt bonic.
Des d'allà s'agafa un corriol que després s'ajunta a una pista, tot pujant en direcció a Estana. S'arriba al poble i es visita (ja que hi som).
D'allà el camí puja una mica fins al coll de Pallers. I llavors comença una agradable passejada enmig d'una altra pineda obaga i humida, plena de molsa i bolets, amb contrastos de colors i llums... amb olor de bosc. S'arriba al Querforadat sense saber si mirar el pintoresc poble o girar la vista cap al Cadí.
Posted by Picasa

dilluns, 22 de setembre del 2008

La vida és dura

 

Ahir a les vuit del matí vaig veure com el sol sortia pel Pirineu, desvetllant els tucs de Ratera i Colomers, omplint de tons daurats i torrats tots els vessants de les muntanyes, escalfant-me la cara quan tenia fred i portant vida a totes les valls.
Avui a les vuit del matí, segon d'ESO.
Posted by Picasa

GR 11: Colomers - Restanca - Espitau de Vielha

 
 
 
 Són dues etapes curtes que en fan una de llarga i pesada. Però és Pirineu i l'esforç sempre té premi.
Comencem per veure sortir el Sol des de Colomers, tot pujant cap al Coll de Ribereta. Pujada que t'escalfa de cop però és prou aeria com per gaudir-la.
Des del coll es baixa a l'estany de Montcasau. Es segueix baixant cap al pont de Loseran, ja per pista, fins arribar a la cruïlla amb la pista que va a Arties. Allà s'agafa la pista que puja fins a una font, i després el camí que puja fort però còmode fins al refugi de la Restanca. Al refugi es troba el camí que ve del port de Caldes i el Collet d'Oelhacrestada.
Després d'una breu pujadeta i una forta baixada es remonta la ribera de Rius. La pujada no és molt forta, però si pedregosa i pesada (sobretot després de dinar). Al final hi ha l'estany de Rius, que és molt bonic, gran i d'aigua freda (banyada prescriptiva).
Es volta l'estany i es remonta fins al collet de Rius. Allà es veu ja la carretera del tunel de Vielha, però es veu tan avall que fa por. La baixada és d'aquelles que somnies, sobretot els peus. Sembla mentida però al final s'arriba a baix, a l'espitau de Vielha. Els peus ja poden reposar.
Posted by Picasa

GR 11: Sant Maurici - Colomers

 Etapa no gaire llarga que ofereix agradables vistes i un munt de llacs per descobrir. El camí no té un pendent exagerat i és bastant còmode.
 Es surt de l'estany de Sant Maurici, pujant per la pista que va fins a l'estany de Ratera. Es deixa el camí que va a Amitges i es segueix pujant fins al port de Ratera. A dalt, unes petites congestes de neu indiquen que fa poc que ha nevat.
 El camí baixa per la vall de Colomers, passant per el Lac Obago, el Lac Redon i el Lac Long. S'arriba a Colomers travessant la presa.
El refugi nou està més enrera i encara té les bastides posades.
Posted by Picasa

dilluns, 1 de setembre del 2008

Gósol - Tuixén - Josa - Gósol

 
 
 
Per acabar l'estiu, una de 26,5 km i 6:35 hores.
Es surt de Gósol ben d'hora (després d'haver vist sortir el sol al Pedraforca) pel GR 150. El camí puja fins a l'ermita de Santa Margarida i després continua pujant tallant la pista fins al coll de Mola.
Allà el camí ha canviat una mica i ara baixa suaument per un corriol molt agradable, que a la part baixa va a trobar el riu de la Mola. Hi ha un parell de fonts i una àrea de picnic. S'arriba a Tuixén sense tocar la carretera.
Allà seguim el GR 107-3, que va per un caminet fins a la carretera de Josa. Després d'una hora d'agradable passeig per l'asfalt i passant per l'ermita de Sant Jaume, s'arriba a Josa. Hi hauria d'haver un camí que hi va, però està tallat.
De Josa surt un corriol que s'enfila agradablement (si no et plou) fins al coll de Josa. Allà hi ha un corriol que baixa fort fins a la plana de Gósol, on s'entra per un abeurador fins a la plaça.
Un recorregut circular molt agradable (tret de la part asfaltada, clar). Hi ha molta varietat vegetal, el que dóna a la natura un gran joc de verds.
Posted by Picasa