Pujo a la Fernsehturm (torre de la televisió): es veu tot Berlin i més. No es distingeix gaire cosa, de fet es veu tot pla. Això si, els edificis de l'est són tots fets del mateix patró.
Passo caminant per l'illa dels museus. La grandiositat dels edificis és espectacular, et fa petit. Però ho deixo per l'endemà, ja faré un intensiu. Baixo pel passeig Unter den Linden, ple d'edificis senyorials i antics, com l'Òpera, la Neue Wage i la universitat Humbholdt. Al Gugenheim fan una exposició d'art abstracte i, com que és dilluns, gratuïta. Hi ha quadres de Josef Albers, Schütte, Palermo, Klee, Mondrian... més Bauhaus.
Tot creuant mil tendes de souvenirs arribo a Brandenburger Tor de dia. Vaig al Reichstag per pujar a la cúpula, però hi ha una cua de 100 metres que no es mou. Passo.
Baixo a Mehringam i menjo en un italià (he hagut de soportar la Macarena i la Bomba en versió italiana!). Després entro al Schwulesmuseum. Molt interessant (també deixen entrar la gent 'normal'). Passo un moment a fer la foto al Checkpoint Charlie ple de turistes i vaig directe a la ...
Berlinische Galerie: museum del summum de lo modern. Hi ha una exposició temporal sobre el temps i l'art. Molt moderna, amb quadres blancs i negres, audiovisuals, performances (sense ous! imperdonable). Hi ha una exposició del Klaus Staeck, que fa fotografia i murals provocatius en contra dels nazis, els comunistes, el consumisme i contra tot. Contenen missatges tant provocadors com "Bibliotheken sind eine gefährliche Brutstätte des Geistes", "Mitbürger! Lesen macht dumm und Gewahlttätig", "Vorsicht, Kunst!", "Fernsehen macht frei", "Ich sehe fer, also bin ich", "Computerrepublik Deutschland". A dalt hi ha altres pintors que no em diuen res.
Al vespre vaig a fer una visita obligada a la tomba de Bertolt Brecht, l'escriptor alemany que més m'agrada juntament amb Wilhelm Busch. També vaig a la plaça que duu el seu nom, davant del teatre Berliner Ensemble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada