Sortim ben d'hora per agafar el cremallera dels 'excursionistes', el primer que puja a Núria. Encara no han obert ni el bar. Comencem a pujar el Puigmal, però en lloc de passar arran de riu, pugem pel bosc de Sant Gil. Al final els dos camins es troben a la Coma de l'Embut. La part final és dreta i pedregosa, tot i que hi ha suïcides que la baixen en bicicleta. Arribem a dalt del Puigmal, ple de gent com sempre. Veiem que pel sud hi ha boires i s'apropen.
En lloc de baixar, anem carenejant en direcció nord, passant pel Pic Petit de Segre i el coll d'Err. A l'esquerra deixem el Puigmal de Llo. Seguint la carena (que no vol dir que tot sigui pla) pugem al Pic del Segre. La boira comença a entrar a la vall de Núria.
El camí baixa un bon tros fins al coll de Finestrelles, comencem a tenir gana. Ara ve una forta pujada fins al Pic de Finestrelles, que de propina té una part final d'"agradable" tartera. Ara ja toca dinar, tenim la boira a tocar. De fet el vent del nord impedeix que la boira ens envolti i fa que giri sobre si mateixa, fent remolins i pujant cap amunt. Els voltors volen sobre nostre, per si de cas.
Baixem fins al coll d'Eina, per on passa un sender transfronterer. D'allà surt un camí molt agradable de transitar que baixa fins a Núria altra vegada. El cremallera ens porta altre cop al cotxe. Algun graciós insinua que podríem baixar a peu, total només hem caminat 6 hores i mitja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada