Sortim d'Organyà en direcció nord-oest, passant per les últimes cases i les primeres granges. El camí arriba a la Borda i es fa més agradable, deixant a banda i banda enormes prats verds de la pluja acabada de caure i la flaire fresca de tardor.
Un cop es creua una petita carretera el camí és un sender que va fent dreceres per estalviar una pista. Els colors de la tardor s'obren davant dels nostres ulls i una estesa de bolets ens provoca les primeres parades.
El camí puja fins a coll Marí, on un altre corriol ens va enfilant sinuosament cap al prats de Santa Fe i un petit collet. Davant nostre s'aixeca el serrat del Ballador.
A dalt a Santa Fe ja no es veu res de tant que plou. Total que baixem de pressa pel mateix camí, deixant la resta del recorregut per un altre dia. I tal com es preveia, a punt d'arribar a baix altre vegada, el sol ens escarneix sortint rialler altre vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada