Tu ets forta com un roure
a la terra arrelat,
que amb ferma voluntat
mira endavant quan vol ploure.
Ets alegre com el riu
que s'esmuny entre les pedres,
fent florir les flors més belles
entre el blau i el verd més viu.
I, malgrat les flors marceixin
i el roure sigui tallat
el teu bosc ens és present.
No deixem que defalleixin
flors i roures rebrotats.
En ells, et seguim veient.
Se'n va la teva alegria.
S'ha acabat la poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada