Em sento privilegiat.
No tinc la ment adormida
com la massa oprimida.
Però em sento marginat,
seré jo l'equivocat
en la meva obcecació,
i no tindré l'ocasió
de seguir tot el ramat?
Fins la platja he arribat,
veig la desesperació
dels que sense compassió
a la sorra han aparcat.
Veig part de la humanitat
que durant l'any s'escarrassa
per tenir una terrassa
a davant mateix del mar.
I em sento indignat
per aquells que sens recances
van en fila de vacances
al lloc que els és indicat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada