S'apaguen els llums del dia
i tots els focus del capvespre s'aboquen sobre teu,
resaltant la teva figura, esbelta, imponent, màgica.
S'estén un decorat rosat fet a mida.
Un núvol pretén fer-te de barret, però no és digne.
Igual que jo, tampoc sóc pas digne
de satisfer la meva mirada amb la teva figura.
Tan sols puc tancar els ulls, caure
de genolls i, agraït, notar la teva presència,
omplir-me de la teva energia
i respirar l'aire vital que em dónes.
Sóc teu i vinc a tu, per trobar-me i recarregar-me.
Perquè tu sempre hi ets
i tu ets la Bellesa eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada