Participació massiva a la caminada popular de la vall de Gósol. Com que hi havia molta gent i un embús considerable a la sortida, decidim fer temps i anar esmorzar. Un cafetó i un tall de coca tant flonja i bona que me'n vaig quedar un metre sencer. Després la caminada.
Primera part: pujada entre verds prats, ombres molt fresques i vistes lluminoses a trenc d'alba. S'arriba al coll de Josa, on el mateix mossèn ens timbra el control. Hi ha uns préssecs boníssims.
Segona part: embús de transit a la baixada fins a Josa. A la part final coincideixen els que ja han esmorzat i tornen amb els que arriben i els que no saben ben bé on van. A Josa ens donen un entrepà de cansalada i vi fresc. Pujarem contents ara.
Tercera part: enorme soleia. Entre el camí que puja cap al pont de Cerneres i després cap a Cerneres, l'ampla pista que no té ni una ombra per casualitat i la combinació del vi amb la calor, arribem bastant suats i deshidratats a Cerneres.
Quarta part: pensavem que hauríem de pujar per un altre camí soleiat, però ens vam trobar enmig d'un torrent força agradable, amb aigua i amb passos qualificats com d'aventura. Molt agradable pujada fins a la font de Terrers. Més préssecs d'aquells tant bons.
D'allà baixem a Gósol i anem a dinar, que ja és hora. Abans ens proveïm de coca per a tota la setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada