Sortim de Vallgorguina caminant, no corrent com ho fan uns altres. Tot i ser febrer el temps és completament primaveral. Es segueix un bon tros el GR 92 fins a trobar el sender local que porta al dolmen de Pedra Gentil, massa ben posat al capdamunt d'un turonet. D'allà anem a la propera església de Santa Eulàlia de Tapioles, enrunada. Ara es tapa el sol i es nota.
Tornem al GR 92 i pugem cap a la casa del Trull, a dalt la carena. Aquí comença a bufar el vent, però torna a sortir el sol. El bosc està netejat i hi ha moltes alzines sureres. Tot carenejant per una ampla pista s'arriba al santuari del Corredor, que està si fa no fa com estava quan hi venia de petit. Tot baixant per una pista trobem molts signes de vida intel·ligent: ciclistes, motoristes, quads, tot terrenys, Audis i BMWs, aparcaments, abocadors de brossa, clubs d'hípica, dominguers professionals...
Ens desviem cap a Can Ferrerons per veure una alzina d'aquelles que no t'hi caben als ulls. A més aquesta té dos troncs.
D'allà es passa per una font i es travessen prats enormement verds fins arribar a la urbanització del Far, on una filera de cotxes ens donen la benvinguda ompint-nos els pulmons de pols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada