Sortim de Sant Hilari Sacalm amb un fred important, però suportable. El camí està asfaltat una bona estona, més endavant és una ampla pista que va al Sobirà. El cel està tapat de color neu i només unes petites escletxes deixen escapar quatre raigs de sol que es fan agrair.
Quan es deixa la pista es baixa cap a un torrent, després del qual es torna a trobar una altra pista que puja. Trobem varis vivers d'avets, pobres, que acabaran la seva existència efímera en un contenidor de reciclatge, prèvia tortura amb ornaments i llumetes.
Arribats al coll de Llevanyes prenem el camí de l'esquerra que va pujant, primer per una pista (noch mal!) i finalment per un entretingut corriol. A dalt de Sant Miquel hi trobem la creu amb les lògiques formigues. El que no trobem és vista, ja que la boira nevadora ho està envaint tot i passem fred.
En baixar es retroba la pista (si, la mateixa encara!) que no para de baixar fins a Osor, passant per tres masies entre abandonades i ocupades (no queda clar). Durant la baixada i coincidint amb el dinar comença a nevar, però els flocs que cauen són rodons i contundents, com boletes de poliestirè expandit (porexpan per als no-químics) que s'enganxen a la roba. A baix encara neva més fort. El temps ens està fent fora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada