Sortim d'Oix, ja amb la boira a sobre, intentant persuadir-nos de caminar. El primer tros és planer, seguint la riera i passant per la casa del Forn. Un cop passada la riera comença la primera pujada.
Es passa per la casa de Cal Quic i es segueix per la pista fins al coll de Toralles. Abans d'arribar a les cases i passada la granja de cavalls es pren un corriol a la dreta que puja més, fins la carena. Ara cauen quatre gotes perquè el cel vol veure de quin color tenim les capelines.
Amb el terra moll la baixada a l'Hostal de la Vall del Bac és relliscosa, però arribem a baix i s'agafa un corriol per fer la segona pujada. Aquesta és forta al principi però dura menys.
S'arriba a la casa de Llongarriu i es pren una llarga pista durant moooolt de temps.
Un cop s'arriba a la casa del Coll, el camí baixa i es passa per uns camps, i el camí desapareix, i es passa la riera de la Vall del Bac a gual (sort que hi ha poca aigua).
I comença la tercera pujada. Només veure-la, ja es comprèn com serà de dur arribar. Un fort pendent fins a una carretera (fa anys era una pista). Llavors vint minuts d'asfalt porten a la casa del Mas de l'Om, on ara hi ha un restaurant. Es passen uns camps i un corriol et fa pujar per un pendent que t'acaba les poques forces que et queden. S'arriba a la carretera (si no t'has quedat ofegat a mitja pujada) i encara queda un quilòmetre de pujada asfaltada fins la casa del Mariner. I llavors s'ha de baixar fins a Sant Pau de Segúries. En fi, una matinal de més de cinc hores. Arribem a dinar a les quatre, no comento en quin estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada