Alt del Griu

  Surto dels Cortals d'Encamp cap amunt pel bosc de pi roig, passant pel costat d'unes vaques. El sol encara no apreta i pujo tranquil, a ritme, tot passant pel bosc de Campeà i després carena amunt. El cim sempre és al davant i ajuda a no despistar-se. A la cota 2400 s'acaba el bosc i comencen els prats i les pedres. El camí es perd una mica, però és fàcil trobar-lo quan els de davant porten un gos d'aquells que fan l'excursió tres vegades.
Arribo al coll d'Entinyola i veig a sota els estanys d'Ensagents, al fons el pic dels Pessons i les crestes de Gargantillar. A l'altre banda es veu ja Grau Roig. Pujo el tram final, força fàcil, fins arribar a l'Alt del Griu. A dalt hi ha un senyal del camí de l'óssa (per què no de l'ós, que mola més??) que està a punt de caure. Un ramat de cabres es veuen alterades per la meva intrusa presència.
  
Seguint les indicacions del cuidador del camí (pregunteu pel Lluís a l'hotel París) cerco baixant a l'esquerra un pas per on baixar sense saltar pel dret de l'estimbat. El trobo i baixo força bé, ajudat dels bastons i passant el llastimós peatge de la tartera final. Arribo al primer estany d'Ensagents, on ja havia estat fa dos anys. Des d'aquí repeteixo tranquilament el mateix itinerari, passant pels estanys de baix i el refugi. Allà em desvio devotament a l'estany Moreno pel camí que no surt als mapes. Evidentment l'estany m'espera tranquil, serè, solitari i rebossant de colors i llums. Un roc feta mida per a jeure-hi em serveix per a dinar.
Després la resta de baixada és una agradable passejada al costat d'un riuet. Arribo a baix a quarts de cinc, a temps per a fer una dutxa i berenar.