Mil bajanades perpetro
encegat de vanitat
i tot cofoi les comento
plenes de mediocritat.
Poc després, del què m'invento,
ben poca coas ha quedat;
només actes que lamento
i el temps que se m'ha escapat.
Però...
mentre aquest dol és viu
i la meva culpa expio
d'aquest gravíssim pecat,
sento l'ànima que riu,
batecs de cor, que respiro,
em sento viu i alleujat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada