Aquesta sortida és la part final de la Travessa Mataró-Canigó, però no correspon al GR 83, sinó al GR 10 francès.
Es surt del Coll de la Descarga (si hi arribes, clar!) pujant cap al coll de la Cirera. Després un corriol sense pèrdua porta al refugi de l'Estanyol, passant primer per una zona de pi negre i després per una fageda. El paisatge de la fageda amb la boira és irreal, sembla pintat, i es confonen les llums amb les ombres.
D'allà es va pujant pel bosc primer i pels prats de nerets després fins arribar a la pista de Prat Cabrera. Es segueix la pista fins al refugi de Cortalets. En aquest punt, la pluja que queia era tant persistent que varem arriber ven xops al refugi. L'endemà les botes i la roba encara no eren eixutes.
Des del refugi el camí que puja al cim del Canigó per la font de la Perdiu no té pèrdua, ja que el fa tothom. Tot baixant, un altre cop a la font, es segueix el GR 10 fins al refugi de la Bonaigua. Allà, un corriol que travessa el torrent de Sant Vicenç ens fa perdre tot el desnivell fins a dur-nos a Vernet. Sort que aquí no plovia.
No tot és negatiu quan plou o fa boira. El paisatge adquireix una altra dimensió: l'important ja no és el que es veu, sinó el que s'intueix en l'ombra. El bosc agafa olor de moll i de nou. Els torrent recobren vida i ho celebren sorollosament. Llàstima de la mullena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada