(durant la última Ronda Vallesana)
Camines i te'n vas
i jo quedo atrapat
a dins d'aquest forat
i em sento incapaç
d'arribar al teu costat.
Camines i te'n vas
i em deixes ben tirat
com si estigués ofegat
dins d'un enorme vas
de vinagre colmat.
Camines i te'n vas.
Als llavis un breu somriure
que em dóna alè per viure
mentre alleugeres el pas
sempre ferm. Ets ben lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada