Des d'allà s'agafa un corriol que després s'ajunta a una pista, tot pujant en direcció a Estana. S'arriba al poble i es visita (ja que hi som).
D'allà el camí puja una mica fins al coll de Pallers. I llavors comença una agradable passejada enmig d'una altra pineda obaga i humida, plena de molsa i bolets, amb contrastos de colors i llums... amb olor de bosc. S'arriba al Querforadat sense saber si mirar el pintoresc poble o girar la vista cap al Cadí.
1 comentari:
Certament aquest tros de la Cerdanya és d'allò més bonic. Per bé que he estat al Querforadat -ara no recordo des d'on vam anar-hi- segur que no era des de Montellà. Prenc nota doncs, d'aquest camí.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada