Vaig entrar a la vall
amb els primers raigs del dia,
que tot el que tocaven tenyien
d'un preciós tel daurat.
I jo allà, ullesbatanat,
aquell espectacle contemplava,
el que tant de temps desitjava:
muntanyes, un riu, un prat.
De fons només s'escoltava
l'aigua del riu corrent,
un grill que per allà passava
i la remor feble del vent,
que dolçament acaronava
un excursionista content.
P.D.:
Quina cosa més estranya.
Perdo el temps fent poesia
mentre tinc a la muntanya
que m'espera tot el dia.
(*) Com que sóc de ciències i no goso dir-ne d'això poesia, en dic escalfament estival.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada