Bon Nadal

Bon Nadal a tothom i Feliç Any Nou 2009. Aquí teniu la meva felicitació.

 

La senzillesa del faig

 
 
 Serà el Nadal o el fred o les vacances... o tot plegat, però m'ha agafat per fer fotos de troncs de faigs. M'encisen les taques de grisos sobre grisos, les formes indefinides, la combinació de colors que no són colors... Cada tronc té personalitat pròpia, només cal parar-se a veure-ho.

Castell de Milany (II)

 

... i aquest és el pessebre. Ecològic i sostenible, oi?

Castell de Milany

 
 
 
 
Avui hem anat a dur el pessebre de la UES al castell de Milany. Gràcies a la inversió tèrmica hem deixat la boira a la plana i hem gaudit d'un dia gairebé primaveral, això si, trepitjant neu.
Hem sortit de Santa Maria de Besora i hem esmorzat a la Balma dels Ferrers. Després hem pujat al Coll del Barretó i el Morro del Quer, amb vistes espectaculars. Passant per la casa de Milany hem arribat al Castell. Allà hem posat el pessebre i hem cantat nadales.
Per baixar hem seguit el GR 3, que passa pel Puig de l'Obiol, el coll de l'Home Mort, el Coll de Cristòfol i arriba a Vidrà.
Un dia ideal per a fer panoràmiques pel cel serè que hi havia, fotos de boira baixa de la plana i un monogràfic sobre faigs, que n'hi havia un munt.

Matí de tardor

 
Olor de fred,
el nas humit.
Esclata el verd
amb groc a dins.

Perden els arbres
la roba verda,
queden les nues,
daurades, tendres.

Llum de tardor
cap al migdia;
no fa calor,
duu alegria.

El Miracle - Solsona (GR 7)

 
 
 
 
Un grup de valents hem sortit decidits a caminar, malgrat les nevades. El premi ha estat un dia de sol (i fred!), clar, amb l'horitzó ple de neu i una nevada llunyana (al Cadí, allà on havíem d'anar). La caminada alternativa ha estat força bé.
Es surt del Miracle, santuari que estava obert i hem visitat, en direcció nord. El camí passa per corriols i pistes, un pèl glaçades i amb la vegetació gebrada. Al davant de moment no es veia res, ja que els núvols ho tapaven tot. S'arriba a la casa de l'Alsina, amb el seu llac. Té un mirador d'aus.
D'allà es va al llogaret de Brics, elevat i amb força vista. Es continua un tros d'asfalt (poc) i el camí s'apropa a Solsona. S'entra per una rotonda al costat de la fàbrica de fusta. Arribem a la plaça del Balç.
Allà agafem el camí del castell i pugem a Castellvell, pel camí empedrat. La recompensa és molt grata. Ara si que es veuen les muntanyes ben nevades! Un dia ben aprofitat.

Que dolenta és l'enveja ...

 

A tots els que no heu volgut venir, això és el que us heu perdut!

GR 7: Vilaverd - Mont-ral

 
 
 
 
Caminada que fa tot pujada però és agradable i, a voltes, impactant.
Es comença de Vilaverd, a baix del poble, vora el riu. Un camí evita els conreus enfilant-se una mica. Aquest camí arriba a la carretera de la Riba poc abans d'entrar-hi.
S'ha de creuar La Riba fins arribar a dalt de tot i seguir pujant fins a la Font de Pasqual. Des d'allà queda poc per arribar a l'impressionant roc del Castell Dalmau, amb el Puig de Marc al darrera.
El camí suavitza el seu desnivell, davalla fins a un coll on una pista ens torna a enfilar.
S'arriba a una casa de turisme rural, envoltada d'uns prats verds que provoquen enveja. Hi ha diversos corriols que fan drecera per la pista. S'arriba a la carretera de Mont-ral i, al fons, es veu el poble penjat del seu turonet. S'hi arriba fàcilment.
La tardor té una llum diferent, clara però no encegadora, que ressalta els colors però no els ofega. A més, la humitat i la temperatura baixa potencien certs aromes que fan que la caminada sigui encara més enriquidora.

Impressions de tardor

 
D'això en dic fotografia no figurativa. Només hi ha llums i colors, que és el que m'interessa del paisatge.
És qüestió de gustos.

GR 150: Querforadat - Alàs

 
Una altra etapa del GR 150 per la cara nord del Cadí. Aquesta a més presentava l'afegit del bosc de tardor, amb tot el seu esclat de grocs, ocres i vermells. Tot un plaer per als ulls.
Es surt de Querforadat pujant fins al coll d'Oruga. Després es baixa fins al poble de Cava i es segueix baixant fins al riu Cadí.
Llavors el camí remunta per una roureda obaga fins al poble d'Ansovell. Es volta el Turó del Boscal fins a la Mare de Déu del Boscal. Allà es deixa el camí fàcil i es baixa per un corriol perdedor.
Un cop s'arriba a la casa de la Molina de Lletó es segueix una pista que va fins a Vilanova de Benat. Allà hi ha el camí que baixa fins Alàs. Malauradament, un parell d'incidents han fet que haguéssim de retallar la sortida a Vilanova.

GR 150: Montellà - Querforadat

 
 
 
 L'etapa comença pujant entre els prats i humides pinedes de la banda obaga, tot veient la paret nord del Cadí iluminada pels primers raigs de sol. Es passa per Sant Bartomeu, que no té ermita ni res. Després es baixa fins al santuari de Bastanist, per un corriol molt bonic.
Des d'allà s'agafa un corriol que després s'ajunta a una pista, tot pujant en direcció a Estana. S'arriba al poble i es visita (ja que hi som).
D'allà el camí puja una mica fins al coll de Pallers. I llavors comença una agradable passejada enmig d'una altra pineda obaga i humida, plena de molsa i bolets, amb contrastos de colors i llums... amb olor de bosc. S'arriba al Querforadat sense saber si mirar el pintoresc poble o girar la vista cap al Cadí.

La vida és dura

 

Ahir a les vuit del matí vaig veure com el sol sortia pel Pirineu, desvetllant els tucs de Ratera i Colomers, omplint de tons daurats i torrats tots els vessants de les muntanyes, escalfant-me la cara quan tenia fred i portant vida a totes les valls.
Avui a les vuit del matí, segon d'ESO.

GR 11: Colomers - Restanca - Espitau de Vielha

 
 
 
 Són dues etapes curtes que en fan una de llarga i pesada. Però és Pirineu i l'esforç sempre té premi.
Comencem per veure sortir el Sol des de Colomers, tot pujant cap al Coll de Ribereta. Pujada que t'escalfa de cop però és prou aeria com per gaudir-la.
Des del coll es baixa a l'estany de Montcasau. Es segueix baixant cap al pont de Loseran, ja per pista, fins arribar a la cruïlla amb la pista que va a Arties. Allà s'agafa la pista que puja fins a una font, i després el camí que puja fort però còmode fins al refugi de la Restanca. Al refugi es troba el camí que ve del port de Caldes i el Collet d'Oelhacrestada.
Després d'una breu pujadeta i una forta baixada es remonta la ribera de Rius. La pujada no és molt forta, però si pedregosa i pesada (sobretot després de dinar). Al final hi ha l'estany de Rius, que és molt bonic, gran i d'aigua freda (banyada prescriptiva).
Es volta l'estany i es remonta fins al collet de Rius. Allà es veu ja la carretera del tunel de Vielha, però es veu tan avall que fa por. La baixada és d'aquelles que somnies, sobretot els peus. Sembla mentida però al final s'arriba a baix, a l'espitau de Vielha. Els peus ja poden reposar.

GR 11: Sant Maurici - Colomers

 Etapa no gaire llarga que ofereix agradables vistes i un munt de llacs per descobrir. El camí no té un pendent exagerat i és bastant còmode.
 Es surt de l'estany de Sant Maurici, pujant per la pista que va fins a l'estany de Ratera. Es deixa el camí que va a Amitges i es segueix pujant fins al port de Ratera. A dalt, unes petites congestes de neu indiquen que fa poc que ha nevat.
 El camí baixa per la vall de Colomers, passant per el Lac Obago, el Lac Redon i el Lac Long. S'arriba a Colomers travessant la presa.
El refugi nou està més enrera i encara té les bastides posades.