Reflexions a l'Obac

L'estiu s'acaba.
  
  

dibuixos peluts

  
  
Últimament m'ha agafat per dibuixar óssos. Mmm... com m'agraden els óssos...

5è aniversari

 
Avui fa cinc anys que visc aquí, tot i que ara està "una mica" canviat i ple de coses. Són les meves quatre parets i hi estic molt bé.

Fauna d'Andorra

  
  

Alt del Griu

  Surto dels Cortals d'Encamp cap amunt pel bosc de pi roig, passant pel costat d'unes vaques. El sol encara no apreta i pujo tranquil, a ritme, tot passant pel bosc de Campeà i després carena amunt. El cim sempre és al davant i ajuda a no despistar-se. A la cota 2400 s'acaba el bosc i comencen els prats i les pedres. El camí es perd una mica, però és fàcil trobar-lo quan els de davant porten un gos d'aquells que fan l'excursió tres vegades.
Arribo al coll d'Entinyola i veig a sota els estanys d'Ensagents, al fons el pic dels Pessons i les crestes de Gargantillar. A l'altre banda es veu ja Grau Roig. Pujo el tram final, força fàcil, fins arribar a l'Alt del Griu. A dalt hi ha un senyal del camí de l'óssa (per què no de l'ós, que mola més??) que està a punt de caure. Un ramat de cabres es veuen alterades per la meva intrusa presència.
  
Seguint les indicacions del cuidador del camí (pregunteu pel Lluís a l'hotel París) cerco baixant a l'esquerra un pas per on baixar sense saltar pel dret de l'estimbat. El trobo i baixo força bé, ajudat dels bastons i passant el llastimós peatge de la tartera final. Arribo al primer estany d'Ensagents, on ja havia estat fa dos anys. Des d'aquí repeteixo tranquilament el mateix itinerari, passant pels estanys de baix i el refugi. Allà em desvio devotament a l'estany Moreno pel camí que no surt als mapes. Evidentment l'estany m'espera tranquil, serè, solitari i rebossant de colors i llums. Un roc feta mida per a jeure-hi em serveix per a dinar.
Després la resta de baixada és una agradable passejada al costat d'un riuet. Arribo a baix a quarts de cinc, a temps per a fer una dutxa i berenar.

Estany de Cabana Sorda

  
Surto de l'aparcament del Pont de la Badalosa, a la Vall d'Incles i prenc un camí que hi ha darrera de la zona de jocs. El camí puja dret en direcció nord seguint el riu, de mica en mica es va fent agradable fins arribar a un pont de fusta. Un rètol indicador em diu que al davant puc anar al port d'Incles i passar a França. Creuo el pont i, després de pujar un parell de minuts pel dret, el camí gira en sentit sudoest i segueix pujant.
  
El camí segueix pujant per la falda de la muntanya de forma agradable, mentre a sota es veuen els cotxes i la gent que continua pujant.
En una hora i mitja a molt estirar s'arriba a l'estany de Cabana Sorda. Hi ha un refugi no guardat, ple de gent i més excursionistes acampats. A l'altre punta de l'estany hi ha unes vaques que pasturen. El camí de baixada és el mateix i a la una torno a ser al cotxe. M'ha quedat una mica curta.

Flora d'Andorra