Sortim de Sant Pau de Segúries en direcció sud i creuem la carretera. El camí es comença a enfilar per prats i més tard per fagedes, tot creuant una riera. El corriol s'estreny i el fang i les fulles seques dificulten el pas. Però el dia sembla radiant i això fa menys feixuga la caminada.
Arribem a la carretera a l'alçada d'una masia. Creuem el pont de Perella i, voluntàriament, alguns pugen a l'ermita de Santa Magdalena de Perella. Aquí és on m'adono de l'enorme fluixera que tinc avui i no pujo. El camí segueix planer passant per una petita central hidroelèctrica.
Després el camí fa una volta per la muntanya. Puja en direcció al Reixac, però després pren la direcció contraria creuant dos torrents i tornant a baixar prop de la carretera.Quan veiem Sant Joan de les Abadesses, amb les cagarrines ja apretant, prenem un tros de via verda fins arribar a l'estacíó. Allà, com que estem a l'abril, fem el ja típic "vermut de la república", asseguts còmodament en taules de pícnic i portant les begudes fresques en neveres portàtils. Jo mentrestant ja estava fent dejuni i abstinència, sense moure'm del lavabo i amb l'estomac rebentat.
Encara va quedar temps per fer un tomb per Sant Joan i anar a veure el pont medieval.
