El santuari del Àngels

 Sortida una mica llarga però molt interessant. Es surt de Girona mateix, passant per tot el casc antic i sortint per la vall de Sant Daniel. Es creua per sota la carretera nacional i es segueix pujant fins a trobar la carretera que va a Madremanya. Allà deixem a l'esquerra el camí de tornada, pel Puig Estela.
El camí va fugint de la carretera fins que ja es veu el santuari al davant. Enganya una mica, ja que sembla que hi ets però encara queda.

Un cop al Santuari dels Àngels tenim una fantàstica vista de la part nord del país: la Costa Brava, les Medes, el golf de Roses, el Canigó, Rocacorba... Al Santuari hi ha restaurant. Dins l'església hi ha la imatge de la Mare de Déu i una curiosa secció d'exvots.

La tornada es fa pel mateix camí fins que trobem el camí del Puig Estela a la dreta. Una forta pujada ens porta fins a dalt i d'allà s'arriba en poc temps al Puig de Sant Miquel.  El castell encara conserva algunes parets amb dignitat i es pot pujar fins a dalt de la torre.

Des d'allà es torna a Girona seguint la riera de Sant Miquel. Entrem a Girona per Sant Pere de Galligants, passant pel cementiri i camps de blat farcits de roselles.

Matinal al Montcau

Tavertet - Santa Maria de Corcó

Un tram del sender de l'abat Oliva, molt bonic i sorprenent, encara que l'hagi fet un munt de vegades. Sempre et sorprèn algun detall.

Circular per Collbató

 Sortim de Collbató per l'àrea de la Salut, a sota de l'ermita. Prenem el GR 5, el GR 172 i el GR 6-1, que coincideixen i fan drecera per anar a l'entrada de les coves del Salnitre.  Un cop allà, un camí va planejant pel mig de la paret de Montserrat pel camí de les Feixades. Es pot gaudir d'una gran vista de la vall baixa del Llobregat.
Quan ens trobem el GR 6 el camí comença a pujar decididament, endinsant-se a la muntanya. Roques de forma singular acompanyen el bosc de bruguera florida. Un cop arribats a un coll, deixem el camí que va a la Santa Cova i seguim pujant pels GR fins arribar al pla de Sant Miquel. Allà ens sorprèn la boira i un fred que pela.

 Prenem un camí que baixa en direcció sud-oest, tot planejant i resseguint la muntanya. Enmig de la boira es pot veure el desnivell fins a baix i els torrent que baixen de cop.
El camí es diu "de les bateries" perquè creua aquesta carena. També és conegut com a camí vell de Collbató al Monestir. Cap al torrent de Santa Caterina hi ha un tram estret i costerut que ens fa baixar més de pressa.
Deixem la drecera de Fra Garí (un altre dia) i seguim pel camí vell, veient al fons la regió dels Frares Encantats. El camí s'acaba a la pista que va a la Vinya Nova, que prenem en direcció a Collbató. De seguida som a la vila.

De Vilanova de Sau al santuari de Puig-l'Agulla

Tram del GR2 que comença a tocar dels cingles de Tavertet, que veiem al davant. Amb un fred intens i força vent es comença a pujar cingle amunt, trobant algun bolet. Un cop a dalt, la vista és neta i clara. A sota nostre veiem roques de forma força curiosa i estrats vermells que s'estenen per tot el paisatge. Tot el bosc fa olor de sejolida.

S'arriba al Salt de la Minyona i s'hi dóna un cop d'ull, agaft a la barana. Després el camí passa per Sant Llorenç del Munt (un altre) i baixa. En arribar a Sant Julià de Vilatorta ens dirigim cap al parc de la font.
Des d'allà pugem en direcció al santuari de Puig-l'Agulla per un bosc d'alzines. Com que s'està ponent ja el sol, baixem a Vilalleons per la drecera i cap a casa.

Noli me tangere

Turner i jo
 

Coses d'óssos

... segons "La casa del oso", clar.

La casa del oso

Aneu a visitar-ho, que és molt bonic. Amb aquests ullets no se li pot dir que no.
Està al parador de Fuente Dé, a Cantàbria.